A vegades li envaïa una por immensa i tanmateix no havia passat res,
absolutament res, tan sols una interpretació fora de lloc, que en aquell precís
moment no era correcte. És així quan confon les coses i les pren pel que no són,
i la seva ment s’esvera. Aleshores no distingeix el que es real del que es
imaginari i s’enrabia amb ella mateixa, ja que no tolera aquestes
contrarietats. Això li passa quan troba alguna cosa imprevista, en un escenari
que esperava trobar en calma. De sobte tots els pensaments se li esgarrien.
Després del caos, arriba el silenci. S’asseu i mira el mar. Tranquil·la
reflexiona, i intenta ordenar una mica totes les emocions. que han provocat
aquell desordre mental. Obre els ulls i veu diferents colors, textures i
matèries, anava errada. La realitat l’ajuda a temperar-se, res no li
enterboleix, tot està clar. Un tronc que ha baixar riu avall fins a la gola de
Ter.
Bé, suposo que no t'és desconeguda aquella llei que diu que, a l'univers tot tendeix al desordre, o dit d'una forma més enrevessada, l'entropia augmenta. I nosaltres ens passem el dia intentant posar ordre a tot, a la casa, a la vida, a la feina, a les nostres relacions... això d'anar contra natura, doncs, a vegades és esgotador.
ResponEliminaJo també em declaro incondicional d'aquest fotògraf!
Porquet, jo vinc del món de les lletres, n'he sentit a parlar.....però em sona més com a joc de rol......ara mateix vaig al mr. google a veure que diu....porquet quan vaig veure aquest tronc de lluny vaig pensar que era un peixot gros!!!!!! Felicitaré al fotògraf de la teva part!!!
Elimina"una interpretació que en aquell moment no era correcte" sembla un no res, però pot ser tot un món de dubtes i sentiments ben esvalotats. M'hi reconec.
ResponEliminaEstic lluny de la gola del Ter, perquè ella m'ajudi, sort que et tinc a tu que me l'acostes, ella i els seus troncs. Gràcies, bonica!
A vegades Carme, una mala interpretació deforma la realitat, vaig pensar que era un peix gros, i mort!!! Petons avui que bufa tramuntana arribaran ràpid!!
EliminaFem servir la imaginació, de vegades per bé, de vegades no tant. I la reflexió és la mare de les ciències, oi?
ResponEliminaLes fotos, molt bones!
Aferradetes!!
Sa lluna!!! hola bonica, en aquestes situacions el millor és parar tancar els ulls i respirar, els tornes a obrir i ja no veus el peix gros i mort que vaig veure jo. Veus un tronc que a causa del temporal va baixar riu avall fins arribar al mar. Petons!!!!! avui bufa tramuntana t'arribaran depressa!!!
EliminaSemblava un animal marí! Fora de lloc, però controlat.
ResponEliminaSí, Xexu, vaig pensar que era qui sap què, i com que em deixo dominar per la por abans qe passi res, ja t'ho pots imaginar...
EliminaMoltes vegades un mal tràngol que ha de baixar per la Gola no és tant com ens sembla, un cop l'hem vist d'aprop.
ResponEliminaJoan, quan hi han llevantades ja saps que passa amb la Gola, s'omple de trons, però n'hi han alguns de ben curiosos!!!
EliminaLa fotografia i el text que l'acompanya son una bona reflexió, no ens hem de creure a la primera tot allò que se'ns creua al davant...no es tant fàcil...els petits detalls faran que trobem el cami correcte.
ResponEliminaBona setmana !
Gràcies Artur per la teva reflexió!!!
EliminaOstres m'he ben reflectit en les teves paraules. Em passa sovint, a mi també. I fins que no m'adono que tot és dins el meu cap i que només jo tinc el poder de frenar-ho pateixo innecessàriament. És curiós que ens faci tanta por el descontrol de les situacions i de l'entorn, quan en realitat en essència la nostra ment és ben caòtica. Potser per això ens dediquem a ordenar, planificar...
ResponEliminaLa natura és qui millor ens ensenya a estar tranquils i asserenar-nos.
Petons!!
PS: Ja he acabat "Res no s'oposa a la nit" i et volia donar mil gràcies per la descoberta. És el millor llibre de Vigan, hi he après moltíssim i n'he gaudit encara més, tot i la duresa que conté en la història i la recerca que fa sobre la seva mare i el procés d'escriptura autobiogràfica. Brutaaaal!!
Literalment, Sílvia a vegades se me'n va l'olla, el que he fet es descriure-ho una mica poètic, o aquesta ha estat la meva intenció!!!!
EliminaÉs fàcil confondre's per una mala interpretació, em sembla que el mar és un dels millors calmants naturals que hi ha, n'hauríem de tenir un en un racó del cervell... bé, per això hi ha la imaginació, no? però no és el mateix, com tu dius, és la realitat, amb les seves sensacions, la que pot temperar la ment.
ResponEliminaMolts petons, Marta, t'envio un tros de mar de la Mar Bella :)
M'agrada molt això que dius Gemma, que el "mar és un dels calmants naturals"!!!
EliminaLa paraula clau és.... INTERPRETACIÓ.... aquesta interpretació que cadascú es fa a la seva manera, sovint ens porta cap a la confusió i el malestar, perquè normalment ho interpretem tot negativament.
ResponEliminaL'enhorabona pel teu fotògraf particular i sobretot a tu, per deixar fluir totes aquestes lletres! mmuuuak!
Sí Alba és interpretació! però la meva va ser totalment fora de de lloc
EliminaUn instant de parada - aturar el pensament -i pot venir de retorn la reflexió adient.Anton.
ResponEliminaallà a I.P he vist el teu escrit... Companys en un lloc que acull i que un s'hi sent bé.
Hola Anton, benvingut a "casa meva", ja he vist que compartim itineràcies, és un plaer conèixer gent nova pels blocs, vaig a fer el "xafarder per casa teva"
Eliminala ment és enganyosa....el paisatge si és com aquest relaxa i ens dona una mica de pau
ResponEliminaa vegades el que t'ensenyen els ulls et poc enganyar, i més si has pres drogues xD
ResponElimina