dilluns, 29 octubre de 2012

Confusió i desordre


A vegades li envaïa una por immensa i tanmateix no havia passat res, absolutament res, tan sols una interpretació fora de lloc, que en aquell precís moment no era correcte. És així quan confon les coses i les pren pel que no són, i la seva ment s’esvera. Aleshores no distingeix el que es real del que es imaginari i s’enrabia amb ella mateixa, ja que no tolera aquestes contrarietats. Això li passa quan troba alguna cosa imprevista, en un escenari que esperava trobar en calma. De sobte tots els pensaments se li esgarrien.
Després del caos, arriba el silenci. S’asseu i mira el mar. Tranquil·la reflexiona, i intenta ordenar una mica totes les emocions. que han provocat aquell desordre mental. Obre els ulls i veu diferents colors, textures i matèries, anava errada. La realitat l’ajuda a temperar-se, res no li enterboleix, tot està clar. Un tronc que ha baixar riu avall fins a la gola de Ter.




D'una passejada per la Gola de Ter, n'ha sortit això. Les fotos com sempre són del fotògraf incondicional.

22 comentaris:

  1. Bé, suposo que no t'és desconeguda aquella llei que diu que, a l'univers tot tendeix al desordre, o dit d'una forma més enrevessada, l'entropia augmenta. I nosaltres ens passem el dia intentant posar ordre a tot, a la casa, a la vida, a la feina, a les nostres relacions... això d'anar contra natura, doncs, a vegades és esgotador.

    Jo també em declaro incondicional d'aquest fotògraf!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, jo vinc del món de les lletres, n'he sentit a parlar.....però em sona més com a joc de rol......ara mateix vaig al mr. google a veure que diu....porquet quan vaig veure aquest tronc de lluny vaig pensar que era un peixot gros!!!!!! Felicitaré al fotògraf de la teva part!!!

      Elimina
  2. "una interpretació que en aquell moment no era correcte" sembla un no res, però pot ser tot un món de dubtes i sentiments ben esvalotats. M'hi reconec.

    Estic lluny de la gola del Ter, perquè ella m'ajudi, sort que et tinc a tu que me l'acostes, ella i els seus troncs. Gràcies, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades Carme, una mala interpretació deforma la realitat, vaig pensar que era un peix gros, i mort!!! Petons avui que bufa tramuntana arribaran ràpid!!

      Elimina
  3. Fem servir la imaginació, de vegades per bé, de vegades no tant. I la reflexió és la mare de les ciències, oi?

    Les fotos, molt bones!

    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna!!! hola bonica, en aquestes situacions el millor és parar tancar els ulls i respirar, els tornes a obrir i ja no veus el peix gros i mort que vaig veure jo. Veus un tronc que a causa del temporal va baixar riu avall fins arribar al mar. Petons!!!!! avui bufa tramuntana t'arribaran depressa!!!

      Elimina
  4. Semblava un animal marí! Fora de lloc, però controlat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xexu, vaig pensar que era qui sap què, i com que em deixo dominar per la por abans qe passi res, ja t'ho pots imaginar...

      Elimina
  5. Moltes vegades un mal tràngol que ha de baixar per la Gola no és tant com ens sembla, un cop l'hem vist d'aprop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, quan hi han llevantades ja saps que passa amb la Gola, s'omple de trons, però n'hi han alguns de ben curiosos!!!

      Elimina
  6. La fotografia i el text que l'acompanya son una bona reflexió, no ens hem de creure a la primera tot allò que se'ns creua al davant...no es tant fàcil...els petits detalls faran que trobem el cami correcte.
    Bona setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur per la teva reflexió!!!

      Elimina
  7. Ostres m'he ben reflectit en les teves paraules. Em passa sovint, a mi també. I fins que no m'adono que tot és dins el meu cap i que només jo tinc el poder de frenar-ho pateixo innecessàriament. És curiós que ens faci tanta por el descontrol de les situacions i de l'entorn, quan en realitat en essència la nostra ment és ben caòtica. Potser per això ens dediquem a ordenar, planificar...

    La natura és qui millor ens ensenya a estar tranquils i asserenar-nos.

    Petons!!

    PS: Ja he acabat "Res no s'oposa a la nit" i et volia donar mil gràcies per la descoberta. És el millor llibre de Vigan, hi he après moltíssim i n'he gaudit encara més, tot i la duresa que conté en la història i la recerca que fa sobre la seva mare i el procés d'escriptura autobiogràfica. Brutaaaal!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Literalment, Sílvia a vegades se me'n va l'olla, el que he fet es descriure-ho una mica poètic, o aquesta ha estat la meva intenció!!!!

      Elimina
  8. És fàcil confondre's per una mala interpretació, em sembla que el mar és un dels millors calmants naturals que hi ha, n'hauríem de tenir un en un racó del cervell... bé, per això hi ha la imaginació, no? però no és el mateix, com tu dius, és la realitat, amb les seves sensacions, la que pot temperar la ment.
    Molts petons, Marta, t'envio un tros de mar de la Mar Bella :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt això que dius Gemma, que el "mar és un dels calmants naturals"!!!

      Elimina
  9. La paraula clau és.... INTERPRETACIÓ.... aquesta interpretació que cadascú es fa a la seva manera, sovint ens porta cap a la confusió i el malestar, perquè normalment ho interpretem tot negativament.
    L'enhorabona pel teu fotògraf particular i sobretot a tu, per deixar fluir totes aquestes lletres! mmuuuak!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Alba és interpretació! però la meva va ser totalment fora de de lloc

      Elimina
  10. Un instant de parada - aturar el pensament -i pot venir de retorn la reflexió adient.Anton.
    allà a I.P he vist el teu escrit... Companys en un lloc que acull i que un s'hi sent bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anton, benvingut a "casa meva", ja he vist que compartim itineràcies, és un plaer conèixer gent nova pels blocs, vaig a fer el "xafarder per casa teva"

      Elimina
  11. la ment és enganyosa....el paisatge si és com aquest relaxa i ens dona una mica de pau

    ResponElimina
  12. a vegades el que t'ensenyen els ulls et poc enganyar, i més si has pres drogues xD

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...