dijous, 4 de febrer de 2016

Memòria

Avui m'ha caigut a les mans aquest llibre que ha tornat una usuària de la biblioteca,  l'he obert a l'atzar i m'ha agradat tant aquesta descripció de la memòria que no he pogut evitar copiar-lo literalment.
Capítol 74 del llibre Vivir adrede de Mario Benedetti, pàgines 88 - 89. Editorial  Alfaguara 2008
Agujeros de la memoria
La memoria es un trozo del infinito. A veces se aúlla y a veces se encierra en el silencio. De un prójimo a otro la memoria varía: puede ser vibrante y lúcida, y también torpe e ignorante.
Casi nunca es compacta. Sus agujeros no le permiten aislarse, concentrarse. Por ellos penetran ciertas basuritas espirituales y también se expanden angustias que suben desde el alma
De esos orificios depende en buena parte su comunicación con el mundo. La memoria es un archivo alucinante, colmado de hechos, palabras, rostros, amores, sorpresas, decepciones, aburrimientos, lealtades,
Como no lo guardamos por orden alfabético, casi siempre nos cuesta bastante reencontrarnos con esas menudencias.

Los agujeros de la memoria normalment son abiertos por el taladro del Olvido. A veces nos angustiamos porque queremos recordar un nombre, una calle, un coito del pasado, una fecha clave, y no lo alcanzamos porque el olvido los cubre con su programada amnesia.
El poeta Juan Gelman escribió hace años con su habitual sabiduria que " en la memoria hay palabras que no se pueden decir. Duran y hacen mal y bien, como un caballo loco".


 Agreguemos ahora de nuestra cosecha, que el caballo loco aprovecha los agujeros de la memoria para furgarse y a veces refugiarse en la guarida del infinito.
Nos pasamos la vida creando y perdiendo memoria. Como el pasado, a medida que pasan los años, crece en espacio, lo recordado también debería crecer. Sin embargo, gracias al trabajo tenaz del olvido, el pasado se va reduciendo y apenas nos deja unas pocas señales para que sepamos quiénes fuimos y también quiénes somos.
 Los agujeros de nuestra memoria también nos permiten atisbar a otras memorias, que a su vez nos atisban desde sus propios agujeros.
Después de todo, el que sigue creciendo es el infinito y por eso no tiene fin.

Fotografies de Joaquim Riera Busquets


dimecres, 30 de desembre de 2015

Badeu!!


S’acaba l’any i no sóc massa aficionada a fer-ne el repàs corresponent i per altra banda tampoc sóc una entusiasta de fer gaires propòsits pel que comença, ni de fer llistes de bones intencions. El que faig sempre és reflexionar sobre el que puc canviar, el que puc millorar i tot el que puc aprendre. Però hi ha coses que no voldria abandonar mai i vull que m’acompanyin  tots els anys de la meva vida, gaudir de tot el que em fa feliç i de les coses que em permeten caminar per la vida sense caure. També m’agrada molt badar, avui m’he quedat encantada amb la boca ben oberta contemplant la planteta, penseu que badar es bo per tothom. Aprofito per desitjar-vos a tots que aquest 2016 sortiu a caminar i us atureu a badar!. És una forma de parar aquest cap, que moltes vegades no para de bullir. Feliç 2016!






Autor de les fotografies Joaquim Riera
El meu fotògraf incondicional que li remeno l'ordinador i li robo les fotografies

dimarts, 22 de desembre de 2015

Postal de nadal


Sempre m'ha agradat enviar els millors desitjos a les persones que estimo. A casa mantenim la tradició de fer les postals de nadal i mentre escric l'adreça encara que sigui per uns segons penso en la persona destinatària de la postal. Aquesta és la d’aquest any, va sortir d'una de les caminades pel Parc Natural de cabo de Gata.
Per a tots vosaltres blocaires, els meus millor desitjos i no deixeu d'escriure al blog, són les meves millor estones quan us llegeixo! Bon nadal i feliç 2016!

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Trencaclosques

La vida és com un trencaclosques;
tot respon a un què, com, per què i per a què. 
Observa, viu i encaixa les peces que et pertoquen.





divendres, 2 d’octubre de 2015

dimecres, 30 de setembre de 2015

Vacances

Quan les condicions meteorològiques no acompanyen,
quan la pluja i la climatologia és adversa
i la roba de la maleta tampoc és la més adequada,
ens carreguem d’optimisme.
Són vacances 



Fotografies Joaquim i Marta

diumenge, 27 de setembre de 2015

Colors

Mai agraïm prou a la bellesa,  la manera en que ens diu bon dia. Avui amb una llum i  color inesperats. El dia ens crida a viure perquè encara tenim boca, perquè som un país infatigable i treballador. Perquè som un país generós, amb esperança i voluntat de ser.
 




dilluns, 21 de setembre de 2015

Qui?


Qui envia els colors a la terra?
Qui ordena l'ordre irregular de la seva bellesa?
 





divendres, 28 d’agost de 2015

Al teu costat, damunt la sorra


  És dolça la mort que acompanya el silenci
        descansa damunt la sorra acompanyat d'un clar dia d'estiu.

 
     S'ha acabat el viatge
 a través dels meus ulls, la imperfecció no existeix

 
   I potser demà
 entraràs en aquesta mar que respira al teu costat


Fotografies de Joaquim Riera Busquets


dimecres, 26 d’agost de 2015

Esquerda

La força del aigua va portar aquest tronc a la zona de la Gola

 
 
Esquerda

 
"L’art explora enigmes, busca les esquerdes de la realitat més tangible, ens impulsa perquè tornem a la superfície amb la il·lusió de les excepcions, perquè ens movem en la seva recerca i no per la força aplastant de les regles."
 
Fragment de l'article de Susana Herman publicat a Núvol digital de cultura
Sobre el destí i l’atzar: ‘Un dia amb Rafael Argullol’

 
Fotografies de Joaquim Riera Busquets

diumenge, 16 d’agost de 2015

Color

L'essencial es diu amb senzillesa
                                    Miquel Martí Pol


Verd


Esperança


Fotografies de Joaquim Riera Busquets

diumenge, 5 de juliol de 2015

Estiu





Estiu, un sol de justícia i la calor humida que ens acompanya cada dia, temps de mandra i de no fer res, de dormir amb la finestra oberta i sentir des del llit com xerren els que estan asseguts a la terrassa del bar de davant de casa. No em molesta gens. Parlen dels seus problemes personals , de les seves alegries, de projectes i de desenganys, de la família, de la salut, de tristeses i drames, del que fan els famosos, del que farien si els hi toques la loteria, parlen dels jugadors que fitxarien si fossin el president del Barça, i de l’estratègia de joc si fossin l’entrenador. Converses que tens a sota el balcó de casa  i les escolto perquè no tinc més remei que dormir amb les finestres obertes de bat a bat i amb aquesta música de fons agafo el son i a l’estiu això m’agrada.

L’estiu és un temps de passions i d’amors. Recordo el meu primer amor d’estiu, un noi  d’ulls verd-gris, tenia clavat a la cara un somriure permanent i  no tenia por de res. Em seduïa mossegant-se el llavi d’un costat, evidentment jo era una presa fàcil (sóc una poruga), m’ho va trencar tot al final de l’estiu, el cor i l’ànima, em va deixar desarmada, sort que la meva millor amiga en va recollir els bocins.

Les nits d’estiu tenen un encant especial són nits de petons precipitats i promeses de molts colors, temps de desig d’abraçar i carícies perdudes, temps de difuminar el dolor, temps de festa major i de sortir a ballar i deixar de tenir vergonya. Temps de no parar de riure amb bona companyia i d’escriure en un diari tots els somnis perquè crec que tot el que es pot somniar es pot fer.

Temps d’entusiasme caòtic, atrevides converses i mentides arruïnades, temps de projectes i viatges sense destí. Temps de gelats , clares i cafès amb gel, d’amanides d’arròs i de pasta, temps de menjar síndries, préssecs i cireres. Sento i assaboreixo l’estiu com l’estació més dolça que hi ha. Temps de llibertat, de platja i de sorra, temps de mar, un mar que sempre és allà, un mar que sempre m’espera i m’escolta. Així sento l’estiu, una estació amb excés de sentiment, on totes les promeses hi tenen cabuda i m’adono que sóc fràgil, que la meva vida i la de tots és molt fràgil i fent i desfent sensacions us desitjo un bon estiu a tots!

Les fotografies les vaig fer jo mateixa, fent  el camí de ronda des de La Fosca de Palamós fins a Calella de Palafrugell.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...