He estat hibernant. Hibernar és la facultat que tenen certs animals d’adaptar-se a les dures condicions climàtiques de l’hivern. Jo com que sóc força animal i les condicions externes actualment són bastant dures; retallades de sou, de drets, prestacions de tot tipus i serveis socials, corrupció a tort i a dret, polítics lladregots, i tot el festival que en aquest país hi tenim muntat, he sortit tan sols per manifestar-me.
Hibernar -us ho recomano-, ha disminuït la meva despesa d’energia i m’he mantingut en un estat d’hipotèrmia gràcies a la lectura, he llegit molt i molt.
També de les coses que m’han fascinat més durant el temps que he hibernat, és el fet de poder accedir a la formació a cursos de forma gratuïta, plataformes que han creat les universitats per impartir Cursos Online Massius i Oberts (MOOC’s), també us ho recomano, actualment en faig un d’introducció a la llengua alemanya, us passo enllaços per si us animeu
http://www.coursera.org i http://
http://miriadax.net/es/.
Avui que fa bon temps i sembla que ja s'olora la primavera he decidit sortir del cau i anar a fer una copeta de vi amb una gran amiga i aquí estic, n’ha sortit l'escrit de sota.
El que no sap l’amic de la meva amiga, és que la vida és aire i el cel no es toca amb la punta dels dits. Que tot caminant endavant, s’ha d’anar jugant amb els respirs. Que no s’hi val girar-se i mirar endarrere. El que ha de fer l’amic de la meva amiga es enviar a l’exili totes les lamentacions. El que no sap l’amic de la meva amiga, és que l’amor i el desig són imprevisibles, i no tenen argument, que pensar en el futur li condiciona la vida i és un mal viure. Que la vida és una aventura i no hi ha temps per avorrir-se. L’amic de la meva amiga perdrà el tren perquè s’ha adormit a l’andana de la vida, que és un lloc de trànsit, i ella, (la meva amiga) ara no hi és, i us ho ben asseguro, no és cap misteri, ella ha pujat al tren de la vida.
Em pregunto si l’amic de la meva amiga ha estat mai enamorat?. Enamorar-se és com jugar al joc dels disbarats,- ho recordeu? (per l’orellla dreta m’han preguntat......i per l’orella esquerra m’han respost). Enamorar-se és instal·lar-se a viure dins un somni i començar a volar sense ales. La vida es breu i curta amic de la meva amiga, és tan sols una estona. Enamorar-se és agafar-se de la mà dels fràgils sentiments que neixen i començar a caminar sense tocar de peus a terra.
Per atzar t’he vist adormit a l’andana i com que ja fosquejava, t’he despertat!! –Encara hi ets a temps.........Me’n oblidava, amic de la meva amiga!!!!!, la distància quan s’estima és una coseta diminuta, petita i insignificant, és una paraula sense sentit. Amic de la meva amiga: -t’has preguntat mai que estaries disposat a fer per ser més feliç?
Aaaaa!!! Anna, hibernar està ben escrit!!!!!!! amb b de burro! i les fotografies com sempre del meu fotògraf incondicional.
